dissabte, 25 de setembre de 2010

Carme Ballester: “Ni a Espanya ni a França em van justificar mai la defunció del meu marit”

Opinió 
L’Associació Memòria i Història de Manresa ha  trobat un manuscrit de la dona de Lluís Companys, on explica la detenció del president català

Lluís Companys i la seva dona, Carme Ballester

 Un dels diversos manuscrits que l’Associació Memòria i Història de Manresa ha trobat a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam ha estat una narració sobre el procés de detenció del president Lluís Companys. El text,  escrit per la seva dona, Carme Ballester, l’any 1969 va servir per demanar una indemnització a Alemanya per l’assassinat del seu marit.
L'arrest de Companys va tenir lloc el 13 d’agost de 1940 a la casa que el matrimoni tenia llogada a La Baule-les Pins (Loira Atlàntic). “Quatre soldats alemanys i dos civils van deixar-ho tot capgirat”, assegurava Carme Ballester a l’escrit. A part d’això, es van endur tot el seu capital, 70.000 francs i fins i tot les cartes d’identitat, els passaports diplomàtics i altres papers d’interès. “Acabada l’operació, els quatre soldats s’emportaven custodiat el president de Catalunya” escrivia la dona de Companys explicant també que no li van treure el revòlver de l’esquena fins que es van endur el seu marit.
“Vaig anar a La Baule, on hi havia el commandartur, i els hi vaig preguntar si sabien on era el meu marit, però van desempallegar-se de mi”, declarava la senyora Ballester. Tot i així, es va infiltrar a Vil·la Carolina, després que l’informessin que aquell era el lloc on tenien arrestat a Companys. Allà, es va trobar un oficial alemany i li va demanar que la portés al lloc on es trobava el seu marit per saber el perquè de la seva grotesca detenció. “Gairebé em va treure a cops de peus, però vaig insistir fins que em va confessar que en Lluís estava allí, però que no hi havia res a fer”, narrava Carme Ballester. Però per sorpresa seva, va poder veure el seu marit, mentre el traslladaven a un altre lloc. “Lluís!” i “Fuig d’ací!”, van ser les darreres paraules que van intercanviar.
Durant els 10 dies següents, diversos soldats acompanyats per civils van seguir amb la perquisició. “Em demanaven contínuament on tenia guardats la resta de diners i documents, però per molt que els assegurava que no en tenia més, no em creien. Llavors em van dir que s’emportarien el meu marit l’endemà al matí”, deia la dona de Companys.
I així va ser. El 21 de setembre se’l van endur a Espanya i, vint-i-quatre dies més tard, el van afusellar. “Al sentir-ho per la ràdio, vaig perdre el coneixement. Ni Espanya ni França em van justificar mai la defunció del meu marit”, escrivia.
Carme Ballester va deixar constància al manuscrit que posseïa la darrera carta del seu marit abans de morir, però que aquesta, era personal.
Gràcies a aquests documents trobats a Amsterdam, podrem ampliar, en certa mesura, la memòria històrica catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada