Si preguntéssim a algú a quin gènere musical pertanyen les peces de Bach, Mozart, Beethoven o Wagner, molt probablement ens contestaria que al de la música clàssica. Seria la resposta estàndard de gairebé tothom, però, tot i així, és una resposta errònia.
Actualment, quan parlem de música clàssica solem referir-nos a tota aquella música que hi ha abans del pop i el rock, però això també és incorrecte. La música clàssica és aquella que pertany a l’època del classicisme, que va des del 1750 fins el 1827. Abans hi trobem la música barroca o la renaixentista i després la romàntica, neoclàssica o l’impressionista, entre altres. Però per què hi ha aquesta gran confusió? I per què només amb la música? A ningú se li acudiria dir que Els nenúfars de Monet pertanyen al gènere de la pintura clàssica o que El Quixot forma part de la literatura clàssica.
La música clàssica és aquella que pertany a l’època del classicisme, que va des del 1750 fins el 1827.
La resposta d’aquesta qüestió és ben senzilla: els sistema educatiu d’aquest país margina l’ensenyament artístic i només el treballa superficialment. A més a més, la música, juntament amb la dansa i la interpretació, és especialment marginada ja que la gent que cursa l’assignatura d’Història de l’Art al Batxillerat estudia essencialment arquitectura, pintura i l’escultura. Però, i la música, que no és un art? I la literatura? I el teatre? Potser l’assignatura s’hauria de dir Història de les Arts Visuals o alguna cosa per l’estil. I molts em diran que a l’ESO ja van estudiar història de la música i que per això ja no cal tornar-hi a batxillerat. Però quin sentit té estudiar tot això si els alumnes no saben ni col·locar en un pentagrama les notes musicals? Com pretenen entendre tots els ets i uts de la música i la seva història si no tenen ni una base ferma? I, en tot cas, havent fet aquesta assignatura, perquè se segueix utilitzant el terme de música clàssica com a terme genèric de la música si en teoria ja s’han explicat les diferències entre els diferents períodes musicals?
Si volem transcendir culturalment, en detriment d’estancar-nos com estem fent cada vegada més, hem d’intentar comprendre les coses més enllà del que ens diuen, del que tenim prefixat i del que està de moda. Sinó, i seguint aquesta regla de tres, hauríem de parlar de música moderna per englobar els artistes que van des de l’Elvis Presley, passant per la Tina Turner i els Rolling Stones, fins arribar a la Shakira o a la Lady Gaga. I no crec que els seguidors d’aquests artistes hi estiguessin d’acord, a part que jo tampoc ho considero correcte. Per tant, faig un crit per fugir de les formes convencionals equivocades com és la de denominar música clàssica a totes aquelles peces que no pertanyen al període del classicisme, entre tantes altres. Crec que ja va sent hora que comencem a parlar amb propietat.
Estic d'acord que quan s'ensenya història de l'art, no només s'hauria d'ensenyar la part corresponent a pintura, escultura... Es dóna molt més importància a coneixer l'evolució dels artistes pintors que no pas als compositors que hi han hagut al llarg de la història.
ResponEliminaMarian
Completament d'acord. Però si m'agrada escoltar música del que en diuen "clàssica" i vull dir-ho bé, m'he de posar a dir "barroca, romàntica, clàssica, ..."? Com s'hauria de dir correctament?
ResponEliminaHe sentit que ho anomenen "culta", però no m'agrada. Què hi proposes?
Hola Montserrat. M'alegro que t'hagi agradat l'article. Sobre la teva qüestió el més correcte seria anomenar la música pel seu propi nom (reomàntica, renaixentista, barroca, etc.) ja que així és com es denominen altres arts (el cubisme de Picasso, el surrealisme de Dalí, etc.) i crec que la música es mereix també aquest respecte. És més, crec que si la gent comencés a utilitzar els termes correctes això s'aniria contagiant fins que tothom ho acabaria utilitzant però, si no es fa res, mai hi posarem solució. Tot i així també és acceptat dir-li música culta però a mi tampoc m'agrada aquesta denominació perquè sembla que volguem dir música elitista (quan molts dels músics sortien de les classes baixes). Per tant, us animo a aprendre-us els diferents períodes musicals.
ResponEliminaSalut!
Adrià
Ei, bon article!
ResponEliminaAccepto la teva opinió, però no la comparteixo; per a mi, la "música clàssica" comença a finals del Renaixement - principis del Barroc [quan comença la tonalitat] i acaba amb el Post-romanticisme - Impressionisme - Expressionisme [quan els autors marxen de la tonalitat]. El Classicisme és una de les etapes de la "música clàssica", i gual que ho pot ser el Barroc, el Romanticisme o el Neoclassicisme.
Així doncs, penso que el "clàssica" de "música clàssica" és un simple adjectiu qualificatiu que no fa referència directament al Classicisme; i si t'hi fixes, "música clàssica" no ho escrivim amb la primera lletra en majúscula perquè és un terme comú, no és pas cap nom propi que designi només l'etapa del Classicisme en concret, sinó que comprèn diversos i altres significats més "generals" (comprèn les altres etapes, comprèn el terme 'culte', comprèn la qualificació de 'senzillesa' que dóna el "clàssica", etc.).
En conclusió, que tu i jo diem tot just el contrari; haurem de contrastar-ho amb algun historiador de la música aviam què n'opina, ¿què et sembla? xD jejej
El web molt, molt interessant ;)
Ànims, q ara comences amb passos de formiga i d'aquí uns anys no te n'arrepentiràs pas, de tot l'esforç!
P.D.: per cert, quan dic els compositors de "música clàssica" més destacats sempre penso en els mateixos que tu: Bach, Mozart, Beethoven i Wagner (sens dubte, tots i cadascun per separat ha marcat una etapa en la música culta dels segles XVII, XVIII i XIX).
Porto gairebé tota la meva vida dedicant-me a la música clàssica i com a estudiant de Estudis Superiors de Música, accepto el teu article i em sembla prou justificat, però no considero així el que estàs dient. Com molt bé diu el comentari de l'anònim anterior, segons la RAE, el terme "música clàssica" significa tota aquella música culta posterior al 1450 fins al s. XX.
ResponEliminaÉs cert que la història de la música es divideix en difents etapes i estils, però el terme global d'aquesta música és designa així dins de l'àmbit social i pedagògic. A més, com la gent pot parlar de música culta dividint-la per etapes si ni tan sols han sentit mai el nom d'aquestes en una escola?
Bon article, però molt arriscat. Sort en la teva carrera professional.
Estic molt d'acord amb tu. Em pareix una reflexió molt interessant. I jo, com a músic, crec com tu que la música no està ben bé integrada en els estudis, tant de l'ESO com del batxillerat. No em pareix correcte que hi hagi l'assignatura d'Història de l'Art i que en ella no s'incloga ni la música ni la literatura, que al cap i a la fí, són les que més en contacte entren amb la gent "normal i corrent". Perquè no crec que tots els dies vegis una columna corintia o una catedral amb planta de creu. No obstant, diariament sentim música i llegim. Un 10 per a aquest article.
ResponEliminaEnhorabona pel teu blog. En l'interessant llibre escrit per Leonard Bernstein "El maestro invita a un concierto" (ed. Siruela) en un dels capítols tracta de la denominació de la música. Comença dient que tot el món sap què no és música clàssica però eixa no seria la definició. Altres, continua dient, la denominen "bona música", com si Llach o Bill Evans no ho fora. Uns altres la nomenen com a "música seriosa", n'hi ha jazz molt seriós i les dances guerreres tribals també són molt serioses, no creeu? També parla de la denominació de "música culta" com si no hi haguera gent inculta (sense ànim desqualificatiu) que no comprenguera o s'emocionara escoltant una simfonia de Beethoven, aleshores, tampoc val el terme. I per què no "música artística"? Doncs perque tant Brahms com Dave Brubeck, fan art amb la seua música. I la denominació de "música simfònica"? Clar, i a la música de cambra, que li donen, no?. Aleshores, se li ocorre la denominació de "música exacta", ja que com diu, el compositor escriu exactament el que vol que s'interprete a la partitura. Però clar, els directors i intèrprets de vegades no són fidels a la partitura; la música lleugera diu que es pot interpretar d'una infinitat de maneres (per un cor, per un solista, per un instrumentista, per una banda...), tocar-se una vegada només, repetir-se vàries vegades en qualsevol tonalitat, diferents acords, inclòs, improvisant la melodia,... Dóna l'exemple de la cançó "I can't give you anything but love" de les diferents interpretacions que hi han (Billie Holiday, Django Reinhardt, Diana Krall, Dean Martin,...), cadascuna de les interpretacions es totalment diferent, per el que no es pot denominar música exacta, al igual que al jazz, pop, folk,... que poden tindre moltes versions diferents, cosa què a la "música clàssica" sí que és exacta, encara que tinga diferents interpretacions, les notes, temps, instruments, ritme,... seran sempre els mateixos.
ResponElimina