Si
repassem la història recent dels premis Oscar de l’Acadèmia de les Arts i les
Ciències dels Estats Units descobrirem que en els darrers anys la categoria de
Millor Pel·lícula és més un amalgama de films de tipus ben diferents que no pas
un conjunt homogeni com havia estat anys enrere. Actualment, hi trobem des de
grans produccions de directors consagrats a petits llargmetratges independents,
com les recents ‘An education’, ‘Beasts of the Southern Wild’, ‘Dallas Buyers
Club’, ‘Winter’s Bone’ o ‘Whiplash’.
Com era
d’esperar, doncs, aquest any no ha estat pas diferent, ja que hi ha hagut dos
films amb pressupostos no superiors als 10 milions d’euros que han aconseguit
arribar al cim dels premis més famosos de la indústria del cinema. Estic
parlant, és clar, de ‘Brooklyn’, de John Crowley, i ‘Room’, de Lenny
Abrahamson, dues pel·lícules irlandeses que s’estrenen a casa nostra el proper
divendres dia 26 de febrer. Ara bé, si deixem de banda els seus pressupostos modestos,
la seva nacionalitat i que estan protagonitzades per dones, no tenen gaire més
elements en comú.
‘Brooklyn’
ens explica el viatge que realitza una jove irlandesa que deixa el seu país
pels Estats Units amb la idea d’aconseguir unes millors perspectives
econòmiques i laborals. La història del viatge que et canvia vitalment és
quelcom que ja hem vist moltes vegades, però aquí el trobem barrejat amb el
drama familiar i amb un triangle amorós que forçarà a la protagonista, una
excel·lent Saoirse Ronan, a prendre tot un seguit de decisions complicades. La
familiaritat de l’espectador amb aquest tipus guió i l’aposta per explicar la
història d’una manera naïf, propera al conte de fades, amb la majoria de
personatges secundaris totalment caricaturitzats, no fa més que ocasionar-nos una
fredor que tan sols queda atenuada per l’excel·lent interpretació de Ronan i la
seva gran química amb el també jove Emory Cohen, en el paper del seu interès
romàntic als Estats Units.
'Brooklyn' (John Crowley, 2015) |
Per altra
banda, ‘Room’ fa una aposta molt més valenta i rebutja des del principi tota
mena d’artificis per quedar-se amb allò que és essencial per al seu relat: la connexió
entre una mare i un fill que porten vivint deu anys en captiveri i la seva
relació amb l’habitació que ha acabat constituint el seu món quotidià. Brie Larson
despunta, i el jove Jacob Tremblay, de només nou anys, és tot un descobriment. Molt
més rodona i fresca que ‘Brooklyn’, ‘Room’, combina en dosis precises l’humor,
el drama i el suspens, en un excel·lent exercici de direcció d’Abrahamson que
també li ha valgut una nominació als
Oscars.
Dit això, és
possible que ‘Room’ o ‘Brooklyn’ s’emportin la cobejada estatueta? La resposta
és un contundent “no”. I ho dic perquè cap de les dues pel·lícules està sonant
com a favorita en aquests dies previs a la gala, a més a més de competir amb rivals
molt més sòlides en termes industrials com són ‘Spotlight’ o ‘The Revenant’. Si
ja és difícil que films independents s’enduguin el màxim guardó de la nit, cal
dir que, de moment, Irlanda mai ho aconseguit, tot i haver tingut com a
candidates pel·lícules tan recordades avui com ‘In the Name of the Father’ o ‘My
Left Foot’. Així doncs, no podem fer més que esperar a la matinada que donarà
la benvinguda al mes de març per saber si hem encertat o no.
'Room' (Lenny Abrahamson, 2015) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada