dimarts, 22 de novembre del 2011

Bibiana Ballbè, un mirall on reflectir-se


Apassionada de mena, entusiasta nata, optimista patològica, vitalista fins a més no poder, amb por que se li escapi pel temps de les mans i molt, molt, curiosa. Així és com es descriu la periodista Bibiana Ballbè, que va oferir ahir una conferència als alumnes de periodisme de la UAB, en el marc del 40è aniversari de la Facultat de Comunicació.
Són dos quarts d’una i Bibana Ballbè arriba a l’Aula Magna amb pas elegant, acompanyada pel degà de la Facultat, Josep Maria Català. Els murmuris cessen i tots els ulls de la sala es  claven en la seva persona, com si encara se’n fessin creus que tenien al davant una de les millors periodistes culturals del país. Però el silenci no triga a convertir-se amb una remor acompanyada d’algun xiulet i diversos crits de ‘Guapa!’. La periodista somriu als flashos de les desenes de càmeres que intenten capturar aquell instant únic. És un somriure encantador i molt contagiós. Ballbè s’asseu a la taula que hi ha preparada a dalt de l’escenari i es treu l’abric marró i també la jaqueta negra, generant una nova allau de xiulets i crits de ‘Guapa’. Només li queda una camisa blanca molt coqueta, però Ballbè deixa ben clar, sense deixar de somriure, que l’strip-tease s’acaba allí. El públic deixa anar un sospir de decepció, però els flashos continuen. Bibiana Ballbè es toca el cabell amb glamour. Té tot el públic embadalit; té tot el públic a la seva butxaca.
El degà descriu a Ballbè com un model a seguir, com “un mirall on reflectir-se”, afegeix, molt suspicaç. El seu discurs és curt, sense ànim de robar temps a la verdadera protagonista d’una conferència titulada: ‘Culturainment’: Una fórmula d’èxit.

Les tres claus de l’èxit: curiositat, constància i mirada pròpia

Culturainment: quan la cultura i l’entreteniment es fusionen
Ballbè és un cul inquiet, ha viatjat per tot el món, ha conegut a centenars d’artistes de primer nivell i sempre ha tingut ben clares les seves dues passions: la cultura i la televisió. És per això que agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, ha desenvolupat una estratègia anomenada ‘Culturainment’, que combina la cultura i l’entreteniment. La periodista explica que és l’única manera de no convertir la cultura en quelcom elitista i que, en certa manera, pot resultar avorrit. “L’entreteniment per entreteniment és buit, però si t’entretens mentre estàs aprenent coses acabes sentint-te ple, perquè riure no és cap tonteria, encara que molts ho pensin”, explica Ballbè, Aquesta nova recepta comunicativa només és aplicable a la televisió, el millor format per tractar l’art segons la periodista ja que “si l’art no es veu, no és art”, comenta.
La comunicadora insisteix en apropar la cultura a tothom i admet que “a vegades, parlar de les obres d’art en si mateixes, pot resultar una mica complex per segons qui”. És per això que quan entrevista algú s’interessa més per la persona que per la seva obra, “per què l’única manera d’arribar a l’ànima d’algú és mitjançant preguntes personals; i només coneixent un artista es pot entendre la seva obra”.

“Una idea guardada és una idea morta”

Una periodista bestial
Bibiana Ballbè ha treballat a diverses televisions, a diversos diaris i a diverses ràdios. Potser, però, el seu projecte més representatiu del moment és el programa Bestiari Il·lustrat, que emet cada dimecres al Canal 33. “És un programa on agafo un personatge de l’esfera artística catalana que no té ni idea de què li passarà durant tot el dia i fem ruta una ruta en cotxe on ens anem trobant altres persones conegudes”, explica la periodista, creient que el programa és una excel·lent manera de donar a conèixer els creadors catalans, de donar-los veu. Bestiari Il·lustrat constitueix, a més, un producte televisiu molt estètic, gairebé una obra d’art. Ballbè, però, assegura que “tot i que la imatge és clau, la forma mai ha d’anar en detriment dels continguts; només és qüestió de vestir-los bé”.
Sense dubte, Bibiana Ballbè ha marcat tendència amb el seu estil fresc, natural i informal que tant la caracteritza. “Només el 40% del programa està guionitzat, la resta és improvisació, però és cert que em documento molt prèviament. L’espontaneïtat és vital i per això quan faig els programes és quan estic més concentrada, perquè no se m’escapi cap detall i pugui fer noves preguntes a partir de les respostes més curioses”, confessa. Aquesta manera de fer també queda palesa a la contraportada del Diari ARA dels dijous, on entrevista a personatges de l’esfera cultural catalana. Tot i així, la periodista remarca que la seva secció a l’ARA no segueix l’estil de Bestiari Il·lustrat i afirma que “si hi ha algun element en comú, és el tipus de preguntes”. La periodista també va diferenciar el seu programa de El Convidat, que presenta Albert Om, ja que “el primer s’encarrega de descobrir carreres mentre que el segon parla de carreres plenament consolidades”, comenta.

“Treballeu del que us agradi i no treballareu mai més”

Periodisme, idees i projectes
“I quines són les claus per ser un bon periodista?”, pregunta una alumna. “Hi ha tres claus que es poden aplicar per tot, no només per ser periodista: la primera és mantenir la curiositat, que no mori mai; la segona, la més difícil, és la constància, és a dir, aixecar-se ben d’hora i treballar ja que si tens molt de talent però no penques, no faràs res; i, finalment, tenir una mirada pròpia, una mirada diferent, fixar-se més en el com que en el què. A partir d’aquí, l’autenticitat i la veritat són el que us donarà gràcia i us diferenciarà de la resta”.
Tot i treballar tot el dia –caps de setmana inclosos– Bibiana Ballbè té molts projectes i moltes idees en ment. “Has de tenir les idees tot al dia al cap i un dia, a la dutxa, una d’elles baixa i madura. Si teniu una idea, parleu-ne amb algú perquè una idea guardada és una idea morta”. I precisament una de les idees més genials de la jove periodista és crear una xarxa cultural. Ballbè ja fa un cert temps que va engegar una iniciativa pròpia que consisteix en tot un seguit de trobades mensuals d’artistes catalans en una terrassa del barri de Gràcia de Barcelona. La periodista va explicar les claus del projecte: “Són vint persones que no es coneixen de res i que practiquen diferents disciplines artístiques. L’objectiu és crear una xarxa cultural: que el director i l’actor es coneguin i col·laborin, i que passi el mateix amb la model i el fotògraf, amb l’escriptora i el pintor, etc.”. Ballbè va anunciar que està intentant que aquesta xarxa de contactes creixi i que s’ampliï a altres capitals mundials, com Nova York, Buenos Aires o Tokio perquè “ara ja no ens identifiquem amb els països, sinó amb les ciutats”.
Quan va ser hora de plegar, els flashos no havien cessat i no només eren els ulls de Bibiana Ballbè, sinó els de tot el públic, que brillaven d’il·lusió; els havia encomanat la passió pel periodisme, havia aconseguit el seu objectiu. Finalment, va donar un últim consell a les futures generacions de comunicadors: “Quedeu-vos amb la curiositat, la constància i la mirada pròpia i el món serà vostre. Treballeu del que us agradi i no treballareu mai més”.

Bibiana Ballbè amb diversos estudiants de periodisme

1 comentari: