Crítica de ‘Lejos de los hombres’, de David Oelhoffen

Els actors Reda Kateb i Viggo Mortensen.

“Per als francesos érem àrabs; per als àrabs érem francesos”. Aquesta frase que pronuncia Daru, el mestre protagonista que interpreta Viggo Mortensen, sintetitza perfectament l’essència de Loin des Hommes, el segon film del director gal David Oelhoffen, que va competir pel Lleó d’Or al Festival de Venècia de 2014 i que s’estrena ara als nostres cinemes. 

Daru va néixer a Algèria, però és fill de colons francesos, per la qual cosa és víctima d’una ambigüitat cultural que li portarà tota classe de problemes i malentesos. Com en Rick de Casablanca, Daru vol seguir vivint aliè a la incipient guerra (la que serà la Guerra per a la Independència d’Algèria), però no tardarà en ser arrossegat pel conflicte bèl·lic, descobrint que la seva veu poc importa a l’hora de decidir per a qui vol donar la cara. La seva pell és blanca i per a la majoria, això serà més que suficient per dictaminar el seu bàndol.

Amb una ambientació espectacular, doncs la pel·lícula es va rodar a la mateixa Serralada de l’Atles on transcorre la història del film, Oelhoffen de seguida ens porta a l’univers dels westerns i els seus esplèndids paisatges rocosos i inhòspits on les travesses a cavall pel desert són el pa de cada dia. Amb tot, aquesta atractiva proposta es veu atenuada per uns personatges massa blancs. Com és habitual, Mortensen fa un molt bon paper, més encara si tenim en compte l’esforç que ha hagut de fer per insuflar veritat a un personatge que combina sense problemes el francès, l’àrab i el castellà. Però la contenció i passivitat del seu partenaire, Reda Kateb (Zero Dark Thirty, Lost River), no ajuda a que simpatitzem amb les seves causes en gairebé cap ocasió. 

Tot i així, el gran problema del film és que els dos personatges que conformen la parella protagonista són tan moralment correctes que costen de creure. Gairebé semblen la personificació de la bondat, la justícia i la fraternitat, quelcom que de vegades juga en contra de la pròpia història que es vol explicar. De veritat un mestre tan entregat com Daru abandonaria els seus alumnes en temps de guerra senzillament perquè li “encolomen” de la nit al dia un desconegut que, a més a més, és acusat d’assassinat? Aquest és l’estrany punt de partida, que es va complicant a poc a poc, més perquè ho demana el guió que no pas per una altra cosa, doncs malgrat que l’acció del film transcorre en només un parell de dies, i tenint en compte que es troben enmig del desert, els personatges de Mortensen i Kateb es veuen immersos en tota classe de peripècies improbables.

Si no tenim en compte l’acte de fe que cal fer per creure’ns aquest incident desencadenant, Loin des Hommes és una pel·lícula notable que retrata amb èxit la impotència i fragilitat que comporta la guerra, especialment en aquelles persones que pretenen seguir el seu dia a dia intentant, sense èxit, obviar que només uns metres més enllà corre la sang i la pólvora en un camp de batalla ferotge. I com a cirereta del pastís, cal dir que en aquesta pel·lícula ens retrobem amb Ángela Molina, que fa un breu paper en aquesta obra envoltada de la sempre suggerent banda sonora d’un inspirat Nick Cave.