dissabte, 29 de març de 2014

Viatge a l’ombra més fosca de l’ésser humà

Opinió 


Els viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui una obra mestra com és l’Odissea, que no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i desconegut.
El protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició oral, bressol d’incomptables històries immortals.