diumenge, 22 de desembre de 2013

Dilma Rousseff, la dama de ferro d’esquerres

Opinió 


El món mira aquests dies al Brasil després de la topada diplomàtica entre la Presidenta de la República, Dilma Rousseff, i el President dels Estats Units, Barack Obama, arran del cas de les escoltes telefòniques desvetllat per Edward Snowden. Un xoc, que ha anat més enllà dels cercles de l’alta política i ha arribat fins a la societat brasilera.
La polèmica és fruit d’una llei que vol nacionalitzar les bases de dades del Brasil per tal d’evitar un nou cas d’invasió de la privacitat per un país aliè. Aquesta és una de les poques crisis polítiques que han afectat a Dilma Rousseff, que ja fa gairebé tres anys que està al capdavant del govern brasiler.

dilluns, 16 de desembre de 2013

Joe Abercrombie: “Writing is about the things you don’t write”

Opinió 
Joe Abercrombie. Photo by Adrià Guxens
You can also read this interview in Spanish or in Catalan

Joe Abercrombie’s very good taste can be seen soon as he has J. R.R. Tolkien and George R.R. Martin among his most important literature references. Actually, it seems what most distinguish him from the other two are the R.R. they have between their name and surname, because for the rest, Abercrombie’s prose is as poetic as Tolkien’s and as brutal as Martin’s; traits that can be seen in his literary debut, The First Law trilogy, which last in his subsequent independent novels.
Adria’s News talks to Joe Abercrombie at the Celsius 232 Festival and realizes that despite his youth, it all seems to indicate that his name will soon be among the greatest authors of fantasy, although he doesn’t want to be limited to this genre. He’s written adventure novels, a war story and even a western. “I have tried a lot of things, like Tarantino”, he admits, “although I’ve done it in a much better way”.

Joe Abercrombie: “Escribir es sobre las cosas que no escribes”

Opinió 
Joe Abercrombie. Foto por Adrià Guxens


También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

                                 
Joe Abercrombie tiene muy bien gusto, ya que cuenta con J. R.R. Tolkien y George R.R. Martin entre sus más grandes referentes literarios. Posiblemente lo que más lo diferencia de los dos maestros de la literatura fantástica son las R.R. que él no se ha puesto entre nombre y apellido, porque por lo que hace al resto, la prosa de Abercrombie es tan poética como la de Tolkien y tan brutal como la de Martin. Características que ya se ven en su debut, la trilogía La Primera Ley, y que perduran en las novelas independientes que ha ido sacando después.
Adria’s News habla en el Festival Celsius 232 de Avilés con Joe Abercrombie, que aunque sea joven, todo apunta que su nombre se situará pronto entre los más destacados de la literatura de género, aunque él no quiere encasillarse. Ha escrito novela de aventuras, novela bélica y hasta un western. “Lo he probado todo, como Tarantino”, dice Abercrombie, “aunque yo lo he hecho mucho mejor”.

Joe Abercrombie: “Escriure és sobre allò que no escrius”

Opinió 
Joe Abercrombie. Fotografia d'Adrià Guxens


També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

Joe Abercrombie té molt bon gust, ja que indica que dos dels seus grans referents literaris no són altres que J. R.R. Tolkien i George R.R. Martin. Possiblement el que més el diferencia dels dos mestres de la literatura fantàstica són les R.R. que ell no s’ha posat entre nom i cognom, ja que pel que fa a la resta, la prosa d’Abercrombie és tan poètica com la de Tolkien i tan brutal com la de Martin. Trets que ja es veuen en el seu debut, la trilogia La Primera Ley, i que perduren a les novel·les independents que ha anat traient després.
Adria’s News parla al Festival Celsius 232 d’Avilés amb Joe Abercrombie, que tot i la seva joventut, tot sembla indicar que el seu nom aviat es trobarà entre els més destacats de la literatura de gènere, tot i que ell no vol encasellar-se. Ha escrit novel·la d’aventures, novel·la bèl·lica i fins i tot un western. “Ho he provat tot, com en Tarantino”, diu Abercrombie, “tot i que jo ho fet molt millor”.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Carlos García Miranda: “Las distopías son la ficción de la crisis”

Opinió 
Carlos García Miranda. Foto de Adrià Guxens

Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán

La primera vez que me acerco a Carlos para pedirle si puedo entrevistarlo está ocupado atendiendo a las fans, pero me dice que sí y decimos de vernos en una hora. Llega el momento y de camino al banco donde se realizará la entrevista lo asaltan tres admiradoras más que le piden si puede aparecer en un video breve para su blog. De nuevo, vuelve a acceder y hasta hace de actor para ellas. Así es Carlos García Miranda: una persona activa y energética pero muy cercana. El éxito de Los Protegidos y El Internado no le ha subido a la cabeza ya que él no es de la clase de personas que se estancan en un solo proyecto, al contrario. Siempre tiene mil ideas bailándole por la cabeza. Y ahora ha sacado un libro, Enlazados, que como él mismo dice, “pretende llegar al público de Los Juegos del Hambre”, aunque duda mucho que acabe convirtiéndose en una trilogía.
Adria’s News habla con este guionista con gafas de sol, un artista que no deja de sonreír y ser optimista ni con la enrome crisis del tejido audiovisual español. Y sin ningún miedo de ir a contracorriente a la tendencia de la industria del libro española, apuesta por la ciencia ficción y por el realismo en su obra. Con sexo incluido. Pero él no se esconde de eso: “A Lestat el Vampiro había ‘polvos’ que eran una guarrada y nadie se ponía las manos a la cabeza”.

Carlos García Miranda: “Les distopies són la ficció de la crisi”

Opinió 
Carlos García Miranda. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).
Traducció de Mª Teresa Chaparro 
La primera vegada que m’apropo al Carlos per demanar-li si li puc fer una entrevista està ocupat atenent a les fans, però em diu que sí i quedem en una hora. Arriba el moment i de camí al banc on es durà a terme l’entrevista l’assalten tres admiradores més, que li demanen si pot sortir en un vídeo breu pel seu bloc. De nou, torna a dir que sí i fa d’actor per a elles. Així és en Carlos García Miranda: una persona activa i energètica, però molt propera. L’èxit de Los Protegidos i El Internado no li ha pujat el cap perquè ell no és de la classe de persones que s’estanquen en un projecte, al contrari. Sempre té mil idees ballant-li pel cap. I ara ha tret un llibre, Enlazados, que com ell mateix diu, “pretén arribar al públic d’Els Jocs de la Fam”, tot i que no creu que acabi esdevenint una trilogia.
Adria’s News parla amb aquest guionista amb ulleres de sol, un artista que no deixa de somriure i ser optimista malgrat l’enorme crisi que està patint el teixit audiovisual espanyol. I sense cap por d’anar a contracorrent a la tendència de la indústria del llibre espanyola, aposta per la ciència ficció i pel realisme en la seva obra. Amb sexe inclòs. Però ell no se n’amaga pas: “A Lestat el Vampiro hi havia ‘polvos’ que eren una porcada i ningú es posava les mans al cap”.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Robert J. Sawyer: “The war between science and religion is the most important issue of our time”

Opinió 
Robert J. Sawyer. Photo by Adrià Guxens

You can also read this interview in Spanish or in Catalan

You only need to cross a couple of words with Robert J. Sawyer to realize he’s a very wise man. You also soon realize he’s a university professor because when he talks about a deep matter, he doesn’t give up until you have understood what he wanted to say. But since he is wearing a strange Asian T-shirt with a golden dragon, you would never say he’s one of the very few writers who have won the three most important science fiction awards out there –the Nebula, the Hugo and the John W. Campbell. Instead, you may thing he is another fan who has come to the Celsius 232 Festival of Avilés to get to know his idols. But what’s most important for Robert is not the shape, but the content; the metaphors that are hidden in a book. Thus, he argues science fiction (sci-fi) should be named philosophical fiction (phi-fi) because the goal of this type of literature is to throw questions.
Adria’s News talks with this Canadian author who is very proud to be the first science fiction writer to own a webpage. “That’s the reason I have the coolest domain”, says, referring to his site, www.sfwriter.com. In this interview Robert is the last one to ask a question: “Do you have by any chance a car so Steven Erikson, my wife and I can go to the Astúrias Jurassic Museum?” His, is an addiction to knowledge and history that seems to have no limits.

Robert J. Sawyer: “La guerra entre ciencia y religión es el asunto más grave de nuestro tiempo”

Opinió 
Robert J. Sawyer. Foto de Adrià Guxens

 También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

Sólo hace falta cruzar unas cuantas frases con Robert J. Sawyer para darse cuenta que es un pozo de conocimiento. También se nota que es profesor ya que no abandona un tema hasta que lo ha entendido del todo. Ahora bien, por como va vestido –lleva una camiseta oriental con un dragón dorado– nunca dirías que este es uno de los pocos escritores que han ganado los tres premios más prestigiosos de la literatura de género –el Nebula, el Hugo y el John W. Cambell Award– sino otro fan más que ha venido al Festival Celsius 232 de Avilés para conocer a sus ídolos. Pero es que para Sawyer lo importante es el contenido, las metáforas que puede esconder un libro. Por esto defiende que la ciencia ficción debería nombrarse ficción filosófica, porque te plantea preguntas.
Adria’s News habla con este escritor canadiense que está muy orgulloso de ser el primer autor de ciencia ficción en tener una página web. “Por esto tengo el dominio más guay de todos”, dice, refiriéndose al portal www.sfwriter.com. Es una entrevista que acaba él mismo preguntándome una cosa a mí: “No tendrás un coche por casualidad, ya que a Steven Erikson, mi mujer y yo nos encantaría acercarnos al Museo Jurásico de Asturias…” Una adicción al saber y al conocimiento que en el caso de Sawyer parece no tener límites.

Robert J. Sawyer: “La guerra entre ciència i religió és l’assumpte més greu del nostre temps”

Opinió 
Robert J. Sawyer. Foto d'Adrià Guxens

També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

Només cal creuar unes quantes frases amb Robert J. Sawyer per adonar-se que és un pou de coneixement. I a més, es nota que és professor, ja que no abandona un tema fins que veu que l’has entès del tot. Ara bé, per com va vestit –porta una samarreta oriental amb un drac daurat– no diries mai que aquest és un dels pocs escriptors que han guanyat els tres premis més prestigiosos de la literatura de gènere –el Nebula, l’Hugo i el John W. Campbell Memorial Award– sinó un fan més que ha acudit al Festival Celsius 232 d’Avilés per conèixer els seus ídols. Però és que per a Sawyer, l’important és el contingut, les metàfores que pot amagar un llibre. Per això defensa que la ciència ficció s’hauria de dir ficció filosòfica, perquè et planteja preguntes.
Adria’s News parla amb aquest escriptor canadenc que està ben orgullós de ser el primer autor de ciència ficció en tenir pàgina web. “Per això tinc el domini més xulo de tots”, diu, referint-se al portal www.sfwriter.com. És una entrevista que acaba ell mateix preguntant-me una cosa a mi: “No tindràs pas per casualitat un cotxe per portar-nos a l’Steven Erikson, la meva dona i a mi al Museu Juràssic d’Astúries?” Una addicció al saber i al coneixement que en el cas de Sawyer sembla no tenir límits.