diumenge, 3 de març de 2013

L'hivern del món: literatura i història agafades de la mà

Opinió 




L’hivern del món és una nova perspectiva de la Segona Guerra Mundial. Ken Follet, el mestre dels best-seller, podria haver caigut en la visió tòpica i tradicional del conflicte bèl·lic més explotat històrica i literàriament. Però, per primera vegada, un llibre permet veure més enllà de la guerra i el patiment que aquesta comporta.

A diferència de La caiguda dels gegants, la primera entrega de la trilogia The Century, L’hivern del món inclou menys escenes bèl·liques i més espai per a la vida a la rereguarda. El perfil dels personatges evoluciona a mesura que avança la guerra i les emocions esdevenen el principal protagonista d’una història basada en el drama i la foscor. Els personatges de La caiguda dels gegants cedeixen el protagonisme als seus fills, la majoria dels quals segueixen l’exemple dels seus progenitors. Altres però, resulten ser caricatures inverses dels seus pares. Amb tot, es mostren les qüestions més personals viscudes en una època convulsa i agitada. La Segona Guerra Mundial apareix com un conflicte més enllà dels camps de concentració –de fet, els camps tenen una presència mínima. La vida a les ciutats assetjades, com Londres i Berlín, agafa el relleu de la història, sense abandonar la política de Washington, els bombardejos de Pearl Harbor i la incertesa de Moscou.