divendres, 30 de setembre de 2011

Un coitus no interruptus

Ubicació: Barcelona, Catalunya
Opinió 

Utilitzant el registre de Begoña Odriozola, la xerrada ha estat un coitus no interruptus. I és que aquesta psicòloga clínica, col·laboradora del programa Respira de BTV ha ofert als estudiants de segon de periodisme de la UAB una conferència de ritme trepidant titulada Perfils de personalitat i fonts. Odriozola ha parlat de manera apassionada, combinant el català i el castellà gairebé de manera arbitrària sense parar de gesticular i moure els braços, només fent alguna pausa per agafar aire. Més que una xerrada acadèmica, semblava una actuació teatral. Això sí, Odriozola s’ha posat el públic a la butxaca des del primer moment, que ha estat atent a les seves explicacions durant tota l’hora que ha durat la ponència.
“Quan hem de parlar amb testimonis que han patit una situació traumàtica, el primer  que hem de fer és acoblar-nos-hi, és a dir transmetre’ls confiança per aconseguir una sincronització personal”, explicava la psicòloga. “I precisament això és el més important de tot el procés; és perdre deu minuts per guanyar una hora”. Odriozola va continuar animant-nos a deixar parlar al testimoni lliurement per tal d’evitar que es tanqui en si mateix. “El que hauríem de procurar i que no s’acostuma a aconseguir és escoltar el doble i parlar la meitat”. La comunicació no verbal i les reaccions, segons Odriozola, són factors clau per determinar si un testimoni ens està dient la veritat.
La psicòloga va dedicar gran part de la conferència per parlar de l’empatia: “Heu d’entendre que molts dels testimonis que hagin viscut situacions especialment dures presentaran grans dosis de por i ansietat i per això us heu de saber posar en la seva pell”. A aquesta classe de persones, segons Odriozola, no se’ls hi ha de preguntar res relacionat amb les emocions que han percebut sobre el fet colpidor, sinó més aviat les dades objectives ja que si obrim de nou la seva Caixa de Pandora podrien patir un procés retraumatitzant a base de reviure de nou tot un seguit de sensacions dramàtiques que encara tindrien recents en la memòria.
“Les situacions d’estrès poden ser viscudes de tres formes diferents”, va apuntar la ponent.
“La persona o bé s’escapa de la situació, o bé s’hi enfronta, o bé es queda paralitzada, congelada, sense saber que fer ni que dir, com un coitus interruptus”. Odriozola també remarca que aquestes persones poden presentar episodis d’ira. En aquests casos, el que s’hauria de fer és deixar que el testimoni es desfogui mentre l’entrevistador manté una actitud d’escolta activa o bé, i encara millor, que li fes veure que el comprèn, posant-se en el seu lloc, però sense donar-li la raó en cap moment.
Els periodistes ens podem trobar perfils diferents de fonts
Odriozola, ja a la darrera part de la xerrada ha parlat dels tipus de fonts que els estudiants es trobarien a l’exercir la professió de periodista: “Hi ha fonts passives i fonts actives”, començava a explicar la psicòloga, destacant que aquest últim grup era molt més perillós ja que el conformaven fonts interessades que recorrerien a tu amb algun interès personal. Les fonts passives, en canvi, estaven constituïdes per persones més sensibles i tímides i el que s’hauria de fer seria ser més persistent i intentar transmetre’ls una bona dosi de confiança. Dins de les fonts actives, en canvi, hi podríem distingir diversos perfils: els histriònics, que són persones molt vistoses que volen ser el centre d’atenció, els obsessius, molt meticulosos i preocupats pels detalls, els narcisistes, que tenen un gran complex de superioritat i són arrogants quan se’ls pressiona una mica i, per últim, els paranoics, els pitjors de tots, ja que en nombroses ocasions poden arrossegar els periodistes a una espiral de deliri que no té marxa enrere fent, fins i tot, que publiquin informacions que no són certes.
La psicòloga, finalment, també ha volgut donar un últim consell a les futures generacions de periodistes. “Tots els que estem aquí hauríem de tenir tres necessitats o motivacions bàsiques: la motivació per assolir noves fites, que consisteix en enfrontar-se a nous reptes i a aconseguir-los, la motivació de poder, que seria la necessitat de deixar empremta i, finalment, però no per això menys important, la motivació d’afiliació o, en altres paraules, la necessitat de compartir les coses amb els altres”. Aquestes tres idees són les que haurien de liderar els estudiants cap a l’èxit ja que, com deia Odriozola, no hi ha res més amarg en aquesta vida que sentir que som transparents ja que aleshores deixaríem d’existir.

Els periodistes hem de saber veure més enllà de les aparences

4 comentaris:

  1. Si vas marxar a la meitat

    ResponElimina
  2. Vaig marxar deu minuts abans, sí, però va ser per motius personals de gran rellevància. A banda, la part que em vaig perdre me la van explicar els meus companys.

    ResponElimina
  3. Hi ha qui no té res més a fer que escriure anònims estúpids.

    No sé a tu Adrià, però a mi em va semblar super interessant la classe amb la Begoña!
    Espero que xerrem aviat!

    ResponElimina
  4. Com sempre, gràcies per comentar, Helena! :) Jo també espero que puguem fer un dinaret aviat.

    ResponElimina